| 2.2.- ORÍGENS I EVOLUCIÓ AL LLARG DELS ANYS | ||||
|
|
SEGONA PART:
LA CORDADA DE PATERNA
2.- ORÍGENS I EVOLUCIÓ AL LLARG DELS ANYS
2.1. ORÍGENS
Quan es tracta de fer l´historia d´alguna cosa, sempre es busquen els orígens, com i quan es fundà una población, o sorgí una societat, quan va començar una activitat. En el nostre cas és obvi -i saber- com i quan va originar-se l´activitat pirotècnica, lúdica i festiva de què tractem: la Cordada de Paterna.
Sobre el particular tenim que El periòdic de Paterna, publicacó municipal, va publicar a l´agost de 1997 en les pàgines de l´Especial Festes56:
"Allà per l´any 1898, un grup d´amics es va reunir la nit de l´ultim diumenge d´agost al voltant d´una taula per a sopar al carrer y pasar una bona estona. La nit va acabar amb una batalla de coets. Aquell grup d´amics no sabía que hi estaba donant orígen a una de les feste i tradicions més famoses del mon y de la que més orgullosos es senten els paterners: La Cordà"
"Eixe es el orígen de la actual Cordà segons Pepín Damiàn, Coeter Major de Paterna57".
No obstant aixó, diverses versions indiquen que la Cordada de Paterna és més antiga: "Tot i això, Castellano Martí afirma que la Cordada de Paterna té més de cent anys58". Efectivament, Castellano ho va afirmar en una conferència sobre el tema pronunciada a Burjassot (Horta Nord) al desembre de 199859.
Un altre paterner corrobora que la notícia més antiga que té de la Cordada el porta el diari "Las Provincias" en 189660.
Hem de dir, en primer lloc, que no és gens estrany que Paterna binguera mol prompte la seua Cordada ja que és un del pobles pioners en la Traca com hem vist en la primera part. Les cordades s´inicien en començar la segona época de la Traca, allà per l´any 1814. Però no hi ha constància si era o no una cosa tradicional, com després s´ha vist, que el dia de la festa major de la Vila, el dia del Crist de matinada, o bé en la vespra, en la nit del barrer diumenge d´agost, binguera lloc, cada any, la Cordada, la tradicional manifestación pirotècnica de foc, art i espectacle.
D´altra banda, és segur que ja existia l´any 1898, perquè així ho testimonia el diari "Las Provincias" del diumenge 28 d´agost, on diu que eixe dia començaven les festes en honor a San Vicente Ferrer, el Santíssim Crist de la Fe i Sant Roc. "Pel vespre serenata i per la nit processó. En les tres nits hi habrá castell de focs d´artifici, i el diumenge per la nit l´acostumada Cordá".
2.2. EVOLUCIÓ
2.2.1. SEGLE XIX
Originada la Cordada a Paterna a finals del segle XIX -o, com a mínim, que se´n tinga constància- és únicamente d´eixos anys de què es pot tractar alguna cosa sobre el tema, a banda del orígens en el punt anterior. José Alberto López Albiñana i Vicente Cotolí han oferit a través de la zarza d´Internet una información sobre el foc i la cordada en la nostra ciutat61.
Així, després de tractar dels orígens assenyalen que a finals del segle XIX, es col-locava una corda fina que anava de la finestra de la casa de José Llabata Guillem a la de Manuel Martinez Llopis. D´aquella corda, situada a uns tres metres d´altura i que travessava diagonalmente part de l´actual carrer Major, es penjava la peça o bouet, la qual era arroossegada per un tirador que es feia servir d´una canya amb dos ganxos a l´extrem.També ens informensobre els primers portadors del bouet, dient-nos que el més antic que es recorda va ser Ramon Guillem Salvador; i després, Vicente Esteve López, els quals s´encarregaren de dur a terme la dita funció durant molts anys.
I també del segle XIX és José Espinosa Duval, de Malcom "tio Clec", que és féu famós en 1898 per la seua forma peculiar de pendre part en la cordada: pantaló arromangat i la camisa desspasada; i s´asseia en el bancalet d´una de les cases de l´extrem oest del carrer Major (ja que no podía mantindre´s en peu a causa de la borratxera).
2.2.1.1. LA PEÇA O BUET
J.A. López fa referència a la peça o bouet com hoem vist més amunt. Diuen del bouet que "El bouet consistia en una fusta rectangular d´uns 40cm. De llarg per 25cm de ample, on es disponien, en cuatre files, uns 48 coetons enllaçats per una metxa".
Sobre la paraula peça no hem trobat que esta accepció figure en el DCVB62.
Tampoc no figura recollida en el Vocabulari de Pirotècnia dins de les definicions, encara que en l´apartat de "Lexic específic de la Cordà de Paterna" sí que figurw, i diu: "peça. Amb este nom es designaba, en la Cordá de Paterna, la barqueta que altres anomenaven bouet63". Cal dir que el mot bouet tampoc no és recollit pel DCVB.
Per a Castellano Martí Peça (pesa) és el muntatge de dotze o vint-i-quatre couets subjectes a barca o carro64. Resulta que l´artefacte, per comparança s´anomenava barca en els pobles mariners i carro en els pobles llauradors.
2.2.2. LA CORDADA EN EL SIGLE XX
Nascuda en el segle XIX és en el seguent, el segle XX que acabem de deixar arrere, on es consolida la Cordada paternera, adquireix la seua esplendor i es converteix en festa representativa de la vila. Pepín Damián no dubta a afirmar que la cordada ha donat "segell d´universalitat al nostre poble".
2.2.3. PRINCIPALS ESDEVENIMENTS
En els anys trenta, la cordada tenia lloc inmediatament després de la cercavila, és a dir, cap a les 11:30 de la nit, o siga que s´estava encara dins de l´ultim diumenge d´agost. La duración era irregular. En aquella època els clavaris eren 16 i la cordada es feia amb un caixó per a cada un, a banda de la peça. Quan s´acabava un caixó, el clavari anava a per un altre que ja tenia prèviament preparat en un lloc pròxim.
A partir de l´any 1940 s´incrementà la clavaria considerablemente, ja que de de 1890 havia estat integrada per 16 clavaris, i en 1956 era ja de 60.
Aquell mateix any de 1956 no es va disparar el bouet, perquè el nomobre de participants anava augmentant i en aquell any arribà a 60 clavaris. I com que amb la nombrosa participación, els coets que queien es confonien amb els que es cremaven en terra, amb la cual cosa l´efecte quedava esmorteït i amb aixó es perdeia la bellesa del seu foc. La major cifra de clavaris portà aparellada la major quantitat de caixons i per tal motiu s´abandonà la peça o bouet.
A partir de 1965, d´acord amb el que informa Castellano Martí, vingué la variant de cordada que caracteritza la festa pirotècnica paternera amb la introducció d´una reglamentació: "Es una de les variants mes reçents de la Cordà"(1965)65 Els festers han d´estar altament qualificats i ser dirigits per un mestre de traca. Per a participar van molt protegits i cal ser valents de debó per a prende part en l´acte de foc. El dissenyador d´esta modalitat de foc va ser Pepín Damián, qui és des de fa més d´un quart de segle Coeter Major.
En 1971 es va augmentar el foc, amb la introducción del coetons de 8 eixides i els de 10 amb parada.
En 1973 es va fer una innovación, però que resultà fallida. El que es va intentar va ser, dur a terme una cordada semiautomàtica, una penjada de coets que havien d´anar caient a mesura que es disparaven i complementar així el foc inicial. Sembla que per deficiències de muntatge es va cremar tot d´una i en pocs minuts es va acabar. Aixó féu que l´alcalde, Rafael Alfonso, encarregara per a l´any següent l´organització a Pepín Damián66.
En 1980 vingué el cambi en els patrocinadors del foc de la cordada, ja que fins a dit any estava a càrrec de la mateixa Clavaria, i a partir d´aleshores és l´Ajuntament qui sufraga les despeses pirotècniques.
El mateix any de 1980 es col-locaren els caixons amb petges i cadenes i s´instalaren dos llocs de tirador per a cremar caixons, l´11 i el 23; així, cada cinc minuts es cremava un caixó i d´esta manera es donava el temps de finalització de la Cordà.
Tres anys després es col-locaren els primers caixons de femelletes en cada punta del carrer per a mantindre el foc.
És en 1992 quan es col-loquen tres caixons en els 30 llocs i s´augmenten a 15 els caixons de femelletes, al temps que desapareixen els coets de quatre eixides.
En 1997 es realitzà una Setmana Cultural del Foc, repetida en els dos anys següents.
Així que es pot assenyalar -d´acord amb el que apunta el Coeter Majo, Pepín Damián- que si trenta anys en arrere (darreries de la dècada dels seixanta del segle XX) el foc disparat constava d´unes 1000 dotzenes de coets i entre 700 i 800 femelletes, d´aquelles cifres s, ha passat en l´actualitat a 1.720 dotzenes de coets de sis i coetons de 8 i de 10 més 2.726 femelletes.
2.3. LES ÚLTIMES CORDADES DEL MIL-LENNI.
Per a uns, l´arribada de l´any 2000 significava el Calvi de segle i de mil-lenni; no hi ha dubte que l´arribada de l´any 2000 fou celebrada d´una forma especial en tot el planeta, i precisamente hi hagué en aquella nit del 31 de desembre de 1999 multituds d´espectacles pirotècnics, focs artificials que omplien de color el cel per a saludar el nou any dels tres zeros. Els anys mil havien quedat arrere67.
Per tal motiu, la cordada de 1999 fou considerada per alguns com l´última del mil-lenni. La de 2000, en Calvi no fou considerada d´una forma especial68. Tot aixó, la de 1999 fou, quant a la seua concepción tècnica, com la de l´any anterior, en paraules de Pepín Damián. Un total de 120 tiradors acreditats foren els encarregats de disparar dos mil coets per minut (uns 50.000 coets en tota la cordada).
La cordada de 1998 fou considerada "la millor cordada del segle", d´acord amb Pepín Damián i els entesos del poble de Paterna69.
La de l´any 2000 tingué unes característiques similars a les de 1999 i 1998. "Enguany -afirmava el coeter major a l´agost de 2000- no es dispararà ni un coet més ni un menys que en el 99, i açó és així perqué la cordada està perfectamente estudiada, fins al mínim detall. Pretenem el foc necessari perqué es mantinga fins al final el ritme necessari i sense talls. Complim totes les normes i hem fet una i mil proves. Cal tindre en compte que portem molts anys de tradició. I a Paterna, i en la cordada, el costum és llei70".
2.4. ELS CANVIS D´HORARI AL LLARG DEL TEMPS
Els diversos llibres-programes de feste de la localitat indiquen variacions en l´horari de la cordada. Així, en 1930 l´hora assenyalada són les 11:30 de la nit del diumenge 31 d´agost. En 1933 s´indiquen les 23 hores i les 12 de la nit en l´any 1939. En 1960 és la 1 de la matinada del dilluns l´hora marcada.
56 El Periòdic de Paterna és la publicació que mensualment edita l´Ajuntament de la Vila. El primer número va aparéixer en el mes de maig del mateix any 1997. 57 "La Cordà: Arte, fuego y pasión", en el Periòdic de Paterna. Especial Festes. Agost de 1997 58 Pérez i Marco: Vocabulari. P.34 59Conferència escoltada per l´autor. 60 Pàgina web de Paterna. www.villadepaterna.com 61 Teixim esta part sobre l´evolució de la Cordada a partir de les dites informacions posades en la pàgina web i de la informació facilitada pel coeter major, Pepín Damián. 62 En general el vocabulari de la pirotècnia està molt descuidat en els diccionaris oficials. Sembla estrany, però, que el DCVB, que tantes paraules tradicionals, genuïnes, i d´oficis valencians arreplegar, no tracte sobre la cordada ni els seus elements. 63 A. Pérez., op.cit.,p.45 64 Castellano., op. cit.,p.408 65 Castellano, op.cit., p.175. 66 Informació donada pel mateix Pepín Damián al maig de 2001. 67 Televisió Espanyola realitzà un programa especial de 24 hores de duració per a mostrar les celebracions de l´any 2000 en tot el mon, començant pels països situats més a l´est, a prop del meridià 180º, l´oposat al meridià 0º o de Greenwich. 68 L´"Especial Festes" del Periòdic de Paterna en la seua p. VIII dedicada a la Cordada, no diu res de particular en este aspecte. 69 El Periòdic de Paterna, Especial Festes, Agost 1999 70 El periòdic de Paterna, Especial Festes, Agost 2000
|
