| 1-. LA CULTURA DEL FOC DE FESTA | ||||
|
|
PRIMERA PART
1.-LA CULTURA DEL FOC DE FESTA 1.1. RITUALS DEL FOC. És evident que el foc sempre ha captivat l'ésser humà des que el va descobrir sobre la Terra. L´hone ha conferit al foc, en principi, un sentit de poder(3). Per a l´home de l'antiguitat el foc constituïa un dels quatre elements de la naturalesa: terra, aigua, aire i foc. El foc era misteriós: tenia un poder destructor, però també resultava útil en diversos funcions: donava calor i llum, espantava animals de presència no grata. També el foc serveix per a treballar: cou el pa i els aliments, però també la cerámica; els metalls són treballats així mateix amb el foc. És el foc anomellat "instrumental". Però el foc presenta també un sentit d'alegria, de gatzara, d'art, de fantasia, de bellesa. És el foc "ritual". Del foc ritual podem observar com se'l considera un símbol de vida. Així, la religió l'utilitza en 1'altar, la veda pasqual comença amb una benedicció del foc, com a símbol de vida; en la cerimònia del bateig també té entrada el foc, com a símbol de llum i de vida. Als temples s'encenen ciris. Però no solament és la religió católica la que té el foc, puix que amb anteriorítat ja s'utilítzava. Per exemple, Castellano ens il•lustra sobre un altar iber i l'ús del foc`(4). La Biblia ens il·lustra així mateix sobre el foc a l'Antic Testament, és a dir, en segles abans de Crist. En un alitre aspecte podem citar la flama olímpica, un ritual que forma part dels Jocs Olímpics i que ha de recórrer gran part del món i durant tot el temps dels Jocs ha de romandre encesa. Josep Vicent Frechina, per la seua banda, assenyala que "el foc ha estat, prácticament des que en tenim constáncia, un ingredient fonamenta1 de la recepta festiva, bé amb la seua mera preséncia básica, bé amb la sofisticació de l´artifici”(5). En alguns casos el foc és l'element central de la fésta i en altres és un ornament merament accessori”(6) En qualsevol cas, el foc participa en i de la festa. El foc convoca a la festa, al voltant del foc es fa festa. El foc dóna llum a la nit per a fer festa. Si no, vegem com hi ha una nit anomenada mágica, coneguda con la de sant Joan (nit del 23 al 24 de juny); ha començat l´estiu, la nit és curta, i amb les fogueres podia unir-se pràcticament el dia anterior amb el dia nou. Frecina també ha analitzat la necessitat del foc per a la festa i n´assenyala un molt relacionat: el foc de la vespra. Pràcticament es treballava tots els dies; però el dia de la festa no es treballava i aixó permitia gaudir de la nit anterior; no cal dir que es necessitava llum i calor, i les dues coses les proporciona el foc: una foguera es convertia així en un auxiliar valuosíssim per a la festa (7). Si ens fixem en la presència de fogueres, estes es cremen en la vespra de la festa: fogueres de sant Antoni, de sant Joan, etc. Castellano Martí es pregunta quin és el ritus genètic dels valencians i diu que la resposta ès evident: “El foc. El foc i tot allò que s´hi relacione”. Tenim així el foc present en falles i fogueres, i en els focs d´artifici, un exponent dels quals és la traca, en el sentit que veurem després”. I també els focs d´artifici amb què s´acompanya qualsevol festa civil o religiosa. A Valéncia no pot faltar la pólvora per a les falles, amb les mascletades, despertades i castells, peró a les diferente localitats valencianes tampoc no falten les dites manifestacions pirotècniques, i en diverses localitats se n'afig una altra: la cordada(10). 1.2. ELS FOCS D'ARTIFICI Ací farem una breo passada per la história dels focs d´artifici, ja que els han tractat diversos autors(11). I .2. 1. L´ANTIGA TRACA. L´expert en Traca, el mestre Caslellano Martí, ens diu que ''La Traca valenciana, naix i es desenrotlla en la terra dels ritus del foc. Ès el rito del foc el seu màxim exponent: és el Tro. Este és alié totalment a cap religió o política.”(12) En la pedrera(13) i en la fornal valenciana el ritu del foc va trobar vida, va tindre un lloc on mantindre's durant segles. I així, la cultura del foc arribà al seus hereus els traquers. El traquer valenciá es fill de la pedrera i de la ferreria. Resulta curiós que s'entrellacen la pedra i el ferro, (los materials tan distints, per donar com a resultat el naixement d'un art, diferent, especial, com és la Traca i, per extensió, la moderna pirotécnia valenciana. Castellano situa el nalxement de la traca i, amb este, el de la moderna pirotècnia valenciana, en els anys 1707 a 1714. En 1707 havia tingut lloc la batalla d'Almansa dins la Guerra de Successió a la corona espanyola(14). I també situa Paterna com a lloc de pedrapiquers. Per aixó es considera, i d'acord amb estes dates així en deixem constància, que els paterners del segle XVIII tingueren el seu paper en el naixement i consolidació de l'antiga Traca i de la moderna pirotécnia valenciana. 1.2.2. DEFINICIONS DEL FOC DE FESTA Castellano, mestre de traca, coneixedor del foc de festa, dels seus rituals i significats, dóna, producte del seu mestratge, diverses accepcions sobre el “foc” en l´aspecte que ens ocupa. FOC. Per als valencians, màgia, creença, Fe. Tota pólvora que crema en terra. En Traca, l´art de dominar la pólvorra. El resultat de tota disparada. Professió del traquer. FOC D'AURORA. En Traca tot foc fet a l´alba, abans d'eixir el sol. FOC D'ENTRA . Es diu dels foccs realitzats en celebració d´un esdeveniment passat. Eixida d'alguna cosa. La quasi totalitat de Ies féstes valencianes. Foc realitzat el dia vespra de la festa. Foc realitzat abans d'eixir el sol el dia de la festa. FOC D´HONOR.-- En Traca, disparament d'armes que les gents fan al pas de les imatges. Canterella disparada en els funerals d´Aveaors. 1.2.3. FOCS D´ARTIFICI I MODERNA PIROTECNIA A VALÈNCIA De l'antiga Traca va naixer la moderna pirotècnia valenciana, en pobles de l'Horta Nord. I va ser Godella la població que reeixí amb el naixement de dues pirotécnies la clàssiques en el món dels focs artificials. Estes pirotècnies són Pirotècnia Caballer, S.A., fundada en 1881 per Vicente Caballer Calatayud, i la pirotécnia Brunchú creada uns anys més tard, en 1889, per Luis Brunchú Sancho.
Es pot assenyalar, així mateix, l'existència duna relació de parentiu entre les famílies pirotècniques oriündes de Godella, la história es remunta als germans Vicente i Josè Caballer. Mentre que Vicente fou el pare del més amunt citat Vicente Caballer Calatayud, una filla de Josè, Leonor Caballer, casà amb Luis Brunchú Alonso. Tant els Caballer com els Bronchú constituïxen dues families sólides i representatives dels focs artificials a la Comunitat Valenciana.
(3) La Biblia tracta del foc ja en el (iénesi, Però el presenta com un element sobrenatural. Els humans encara no hi teníen acccs. (4) Castellano, op. cit., p. 90. (5) Frechina, “El foc d´artifici...”, article citat en bibliografia. (6) Frechina, op. Cit. P 67. (7) Podem assenyalar, sense anar mès lluny, que les Fales de sant josep es cremaven la vespra el 18 de març, en el seus inicis. (8) Castellano martí: Historias de la Traca. P. 46. (9) En el sentit que li dòna Castellano, mestre de Traca (vegeu nota anterior). (10) Objecte principal d´este treball, que tracta en particular de la cordada de Paterna, la seua història i allò que s´hi relaciona. (11) Al final se cita bibliografia al respecte, però es troba a faltar una extensa història de la pirotècnia valenciana. (12) Castellano Martí: op. Cit. P. 47. (13) La comarca de l´Horta nord, els pobles més propers a la ciutat de València, era on hi habia més pedreres i, per consegüent, pedrapiquers: Burjassot, Rocafort, Paterna, Godella. (14) La història ens diu que el rei Felip V. De la dinastia de Borbó, derrotà al pretendent l´arciduc Carles d´Áustria. La batalla d´Almansa tingué lloc el 25 d´abril de 1707 i la derrota de les tropes austricistes suposà l´ocupació del regne de València. Poc després, 29 de juny del mateix any, el rei francés promulgá els Decrets de Nova Planta pels quals el regne de València deixava de ser la llengua oficial del regne, que pasava a ser una provincia castellana més, i la llengua castellana era entronitzada com a oficial; els documents passaven a ser redactats en castellà. En 1982, amb l´entrada en vigor d´Estatut d´Autonomia, la llengua dels valencians recuperava una oficialitat, però compartida amb la llengua que Felip V promulgara amb els Decrets de Nova Planta. {jcomments on} 
|
| Actualizado ( Domingo, 04 de Abril de 2010 01:41 ) |
hola!!
soy Alberto un niño de 10 año que ama la cordà
me gustaria saber que es lo que hay que hacer para participar en la cordà infantil
gracias adios!!!