| 2.- EL COET, ELEMENT DE LA CORDADA. | ||||
|
|
2.- EL COET, ELEMENT DE LA CORDADA.
És un element vital en la cordada. Es tracta de l'artifici pirotècnic que es dispara per milers en la nit màgica de la matinada següent al darrer diumenge d'agost a Paterna. Per descomptat que en les cordades de la resta de localitats que en fan, també és el coet el protagonista com a element pirotècnic, ja que per definició en forma part. Podem buscar distintes definicions de la paraula coet: El DCBV defineix coet com: “Canonet ple de substància explosiva, que en inflamar-se llança un doll de partícules en ignició, i especialment el que va lligat al cap d'una canyeta i és projectat enlaire per la pressió dels gasos produïts per la combustió.” Una definició semblant és la de Ferrer Pastor (16) al seu Diccionari General: “Peça de pirotècnia consistent en un canonet ple de substància explosiva que, en inflamar-se, llança un doll de partícules en ignició.” Veiem, doncs, que Ferrer Pastor ja diu que és peça de pirotècnia, cosa que no anota el DCVB, i suprimeix la darrera part, ja que mentre el DCVB diu que especialment és el volador (l eixida), per a F. Pastor és més prompte el coet que s'escén i es llança a una certa distáncia amb la força del tirador. És per tant el coet emprat en les cordades. Per la seua part el Diccionari Valencià (17), de la Generalitat Valenciana, dóna l'accepció núm. I com a pertanyent a la pirotècnia i ofereix les següents definicions: a. Artifici de pólvora que, en ser encés, llança un doll de partícules en ignició que feneralment al final detonen. b. coet tronador FOLK. Mena de coet molt sorollós que s'engega en certes feste.” El DV, per tant, afig que el coet detona, és a dir posseïx un tro i no solament llança partícules en ignició. La definició que reccull el Vocabulari de Pirotècnia i de la Cordà de Paterna(18) és pràcticament la de Ferrer Pastor. No indica res sobre el tro. Però és evident que el coet por tindre tro, quan no es tracta d'un coet de luxe o de bengala.
La primera documentació de la paraula coet la dona Joan Coromines referida a l'any 1445 en un document valencià. Pel fet de ser Coromines català, és evident que, indicant ell que la primera documentació procedeix de València(19) és que la paraula és clarament valenciana (20). Un altre Diccionari Etimològic, també dóna la mateixa data, inmaginem que presa de Coromines.
Castellano fa una deferenciació entre coet i couet, al temps que assenyala que el primer és originari de Xina i el segon és valencià. De fet, hen vist com la paraula coet és valenciana, si bé Castellano Martí prefereix la variant couet per a referir-se al que s'utilitza en la cordada (21). De tota manera, coet és la paraula que considerem per a definir el que s'encén i es llança amb la mà o es dispara amb tenalla, ja que l'altre, és a dir, el coet volador, en realitat és conegut com a eixida. Couet és una simple variant que cap especialista utilitza. La paraula, per tant, és coet.
La femelleta és el nom donat al coet amb fills(23). La definició del Vocabulari de Pirotècnia és: “Coet en el qual després d'esclatar la primera eixida, surten i esclaten alhora una sèrie de coetonets i s'utilitza en les cordades.”(23) De la femelleta diu Ferrandis Monrabal en tractar sobre la cordada de Paterna, que cada una d'estes genera, al seu torn, quan esclata, nou coets(24). Una altra mena de coet és el coetó, definit com “Coet gran que té només una eixida”(25). 
|
| Actualizado ( Jueves, 12 de Febrero de 2009 19:42 ) |
